Ara és obligatori intentar arribar a un acord abans d'anar als tribunals
Anteriorment intentar assolir un acord era opcional, sempre altament recomanable, però opcional; des del passat 3 d’abril de 2025 és obligatori per llei.
Cert és que en les crisis familiars i en les ruptures, en els procediments de família, la gran majoria d’advocades sempre hem intentat arribar a un acord abans d’ interposar la demanda o emprendre accions judicials, sempre hem entès que el més beneficiós per les persones era l’acord, assessorant en el sentit que sempre que fos possible calia intentar tramitar el divorci o la ruptura de la parella de mutu acord, o el procediment corresponent, evitant el judici i els costos personals i emocionals que comporta un procediment contenciós; amb l’entrada en vigor a l’abril de 2025 de la LO 1/25, de 2, de gener, de mesures d’ eficiència del servei públic de justícia l’ acord previ esdevé obligatori i no és possible interposar cap demanda de divorci, de ruptura de parella o de guarda i custòdia i aliments, de modificació de mesures, o de desacord en l’exercici de la potestat parental, per citar alguns exemples de procediments en l’ àmbit del dret de família, si no es pot acreditar documentalment que abans s’ha intentat arribar a un acord.
La nova legislació introdueix els MASC, mesures alternatives de solució de conflictes, com a mecanismes legals i extrajudicials per resoldre els conflictes civils, i per tant, també els que es produeixen en l’ àmbit de la família; en les crisis i conflictes familiars, per exemple en cas de divorci, sempre s’ha intentat assolir un acord negociant, una única advocada dialogant amb les dues parts o dues advocades quan cada membre de la parella o cònjuge havia designat a la seva lletrada, negociacions que finalitzaven amb la signatura del conveni regulador i amb la presentació posterior dels acords al Tribunal competent per tal que fossin aprovats judicialment.
Els MASC més utilitzats en els conflictes familiars són la negociació i la mediació, ara també la conciliació; la oferta vinculant, traslladar una proposta concreta de mesures sense possibilitat de diàleg ni negociació possiblement no seria el MASC més idoni en supòsits de crisis i conflictes familiars en els que sempre hi ha visions, matisos, res és blanc o negre, sentiments i emocions, punts de vista diversos, fent-se necessari poder-ne parlar i dialogar.
La negociació la pot fer la mateixa advocada que tramitarà el divorci o la ruptura de la parella; la mediació i la conciliació la realitzaran les professionals escollides per les parts ( advocada, psicòloga…) i a posteriori caldrà cercar una advocada per tal de donar forma jurídica a l’acord i presentar-lo al Tribunal corresponent.
A priori podria semblar que l’ obligació d’ intentar un acord és altament positiva però la praxis judicial semblaria que constata que lamentablement en molts casos això no és ben bé així o no està essent així.
Des de l’entrada en vigor de la llei s’ha constatat que no han augmentat els procediments tramitats de mutu acord, per tant, que la llei no hauria tingut l’ efecte previst; les associacions d’advocades especialitzades en dret de família es mostren contràries a l’exigència i obligatorietat d´un MASC en conflictes i crisis familiars amb fills menors d’edat; s’ entén que obligar a les parts a un procés de negociació o mediació previ abans de garantir els drets més bàsics dels fills, com són els d’ alimentació o de contacte amb els pares, dilata innecessàriament la resolució en situacions o casos d’ elevada conflictivitat; de fet l’ AEAFA, Associació Espanyola d’ Advocats de Família, ja ha instat al Govern central i als grups parlamentaris a articular una reforma de la Llei per evitar que els infants segueixin trobant-se amb seriosos obstacles per accedir a una pensió d’aliments, a les visites amb els pares o a l’ ús de l’habitatge familiar. Concretament, ja fou aprovada una esmena del grup parlamentari del PNV demanant al Govern central excloure l’ obligació de MASC en els procediments de família amb menors afectats al considerar que aquesta exigència genera una flagrant desprotecció dels infants i una inseguretat jurídica greu per als menors.
En moltes ocasions i en determinats conflictes l’ obligatorietat d’ intentar assolir un acord previ genera efectes contraproduents; pensem per exemple en supòsits de canvi de centre escolar, de canvi de domicili habitual o quan calgui un tractament mèdic; l’exigència d’ intentar l’ acord previ pot suposar perdre una plaça en un centre escolar o demorar l’ inici d’ un tractament; si els pares no han pogut posar-se d’ acord caldrà la decisió i/o autorització del Tribunal, però abans estarem obligats a intentar l’ acord, una fase que es pot allargar setmanes i fins als tres mesos com a mínim segons preveu la Llei.
Cal estar a l’espera doncs de les diverses iniciatives parlamentàries impulsades des de diversos grups i sectors jurídics per veure si finalment l’ obligatorietat dels MASC s’acabarà eliminant en tots aquells procediments amb nens, nenes i adolescents afectats per les mesures.